Espiritualitat latent i eclèctica en els nous treballs de FRANC, una celebració de temes transcendentals com la mort, la incertesa del futur o la malenconia de temps passats.

Francesc Abril és un cantant, compositor, actor i docent de Sant Cugat, que ha viscut acompanyat de música tota la vida.

Des de petit ha format part de projectes musicals dins del món coral, el teatre musical i la televisió, entre d’altres, i ha crescut escoltant música molt variada fins a trobar artistes com Lianne La Havas o Daniel Caesar que l’inspiren i amb qui comparteix el gust per les harmonies i la veu com a instrument melòdic.

Compaginant la seva participació en projectes com a actor, cantant i corista, també forma part de bandes com A Grup Vocal (grup finalista a l’Oh Happy Day! TV3), ShindO (Banda tribut a Stevie Wonder) o The Amy’s Soul (Banda tribut a Amy Winehouse).

A l’octubre del 2018, Francesc Abril inicia un projecte personal sota el nom d’Abril & Sambola, acompanyat del guitarrista Marc Sambola. El 2020 es transforma i neix FRANC, una proposta musicalment rica en textures i amb un discurs directe i sincer que fuig d’encasellar-se en etiquetes, on explora diferents sonoritats de forma natural que viatgen des de la cançó d’autor, al pop amb influències del soul i de la música urbana.

FRANC és una veu càlida, amb segell propi, que desprèn originalitat i sensibilitat a parts iguals.

El 2020 surt a la llum el seu primer senzill i videoclip «Standby» (Autoeditat, 2020) amb què FRANC debuta com a solista per primera vegada. Mesos més tard llança el seu segon senzill Things (Autoeditat, 2021). Al llarg de la seva trajectòria ha actuat a alguns dels festivals més destacats de la música catalana com el Festival Vincles (2018) i el Festival Petits Camaleons (2019). Ha estat guardonat amb el segon premi del jurat al concurs Horta d’Autor el 2018, a més de ser finalista del vot popular al SONA9 del Grup Enderrock el 2020. A més el 2021 guanya el primer premi del jurat al concurs La Fada Ignorant d’Andorra.

Actualment treballa al seu primer LP, on plasma la seva originalitat, sensibilitat i emoció.

FRANC estrenava a finals d’abril la seva cançó: «La festa de la teva mort», que parla de la mort i del procés d’acompanyar algú en morir. Parla de deixar anar, de deixar anar per tornar a omplir.

És una cançó molt especial que va escriure en morir la seva àvia, després d’estar amb ella fins a l’últim moment i donar-li la mà en morir. Per poder alliberar totes aquestes emocions, va sortir aquesta cançó. El títol és el debat entre la tristesa del procés i la celebració per com ella havia viscut la vida. Al final van acabar aplaudint el cos al llit. ‘Vola amunt…’ i tota la resta, van ser les paraules amb què es van acomiadar aquell dia, i és l’al·lusió que trobem a la cançó.

En el seu so destaca la combinació de l’electrònica amb allò orgànic. Òrgans, teclats, sintetitzadors, guitarres i beat conformen linstrumental. Ressalta també la textura de les veus, i tot plegat transmet lleugeresa, força i espiritualitat.

El seu següent single és «Paper de fumar», una cançó que parla de la incertesa del futur i de la fragilitat de tornar a començar. Un tema en què FRANC crea una atmosfera que envolta l’oient fins a un final que ens sorprèn amb el seu falset. En ella ens parla de la por que les coses acabin i ho fa a través de la seva veu i d’aquesta com a metàfora de l’instrument que el defineix com a músic. La producció destaca pels sons i detalls i transmet serenitat i energia a parts iguals.

Al juny treia «Tot el que no va passar», un diàleg amb el nen interior que alguna vegada va habitar en nosaltres. Una conversa pendent per deixar anar el que vam anar algun dia. Un cant a la frustració, a allò que no va ser, que busca la pau interior deixant anar el que vam ser un dia. Una cançó per donar les gràcies al que vam ser i que anima a continuar endavant els dies grisos. Omplir daire per buidar, i així connectar amb el ara. Això és el que ens salva de tot.

La seva següent proposta estiuenca és «VAS A LO LOCO», un tema que parla del desamor. De quan algú desapareix de la teva vida sense dir res més. Del gosthing. Que et deixin penjat en una relació. És una cançó que convida a moure’s i que té un so tropical molt enganxós. Un single que et transporta a la platja, i que cerca l’apoderament d’un mateix quan algú ens fa mal.

L’últim s’anomena Cada cop que et veig, una producció elegant d’indie pop on l’ús del vocoder té un gran protagonisme. Un tema íntim que parla del principi d’una relació, quan dues persones es comencen a conèixer i apareixen les papallones. El tema l’interpreta juntament amb Ven’nus.

«TANCO ELS ULLS» és el nou single l’artista català FRANC, una cançó d’amor i passió a la nit. Un tema molt suggeridor, ple de sensualitat i elegància que pren forma amb sons disco-pop i funky per aportar-li groove i dinamisme. Co-escrita i produïda per HEREN (disc de doble Diamant amb Yall feat. Gabriela Richardson a Hundred Miles, Nominat a un premi Goya o els remix d’Ay Mamá de Rigoberta Bandini), barreja sons dance-funk a l’estil Daft Punk amb el ja característic indie-pop de la promesa de la música catalana.

Finalment, FRANC ens regala el seu esperat EP recopilant els seus llançaments anteriors i afegint una nova pista. «Mare, si fos mariner» és un poema del clàssic autor català Miquel Martí i Pol musicalitzat per FRANC. Aquesta peça inèdita fins ara, va estar nominada a millor cançó per Lluís Llach al concurs «Terra i Cultura» el passat 2022 i exerceix com focus track del primer EP de l’artista català.

La cançó barreja els sons mediterranis de la guitarra espanyola amb la veu càlida i emotiva de FRANC i els diferents detalls a la producció de Jan Buixeda (Janbu). Una peça que creix com el vaivé una onada, fins al final quan torna a la calma. Cal destacar que la producció es va desplegant a mesura que avança la cançó, cosa que comença només a guitarra i veu s’amplia fins arribar el pont de la cançó on s’obre i apareix el beat i la percussió i escoltem FRANC més alliberat i amb una veu més esquinçada. El compàs ternari (com un vals) ens connecta amb el so del mar, de les onades, del record. Destaca la veu de FRANC que de manera lliure es mou per sobre de la peça, el seu falset característic i l’honestedat des d’on està interpretada la peça.